Surah 14 · 52 verses · Youssef Lyoussi
Surah Ibrahim in Catalan
بِسۡمِ ٱللَّهِ ٱلرَّحۡمَٰنِ ٱلرَّحِيمِ
الٓرۚ كِتَٰبٌ أَنزَلۡنَٰهُ إِلَيۡكَ لِتُخۡرِجَ ٱلنَّاسَ مِنَ ٱلظُّلُمَٰتِ إِلَى ٱلنُّورِ بِإِذۡنِ رَبِّهِمۡ إِلَىٰ صِرَٰطِ ٱلۡعَزِيزِ ٱلۡحَمِيدِ
Alif Laam Raa. Aquesta és una Escriptura que t'hem revelat perquè, amb permís del seu Senyor, tragues als homes de les tenebres a la llum, a la via del Poderós, del Digne de Lloança
ٱللَّهِ ٱلَّذِي لَهُۥ مَا فِي ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَمَا فِي ٱلۡأَرۡضِۗ وَوَيۡلٌ لِّلۡكَٰفِرِينَ مِنۡ عَذَابٍ شَدِيدٍ
d'Al·là, a Qui pertany el que està en els cels i el que està en la terra. Ai dels infidels, per un càstig sever
ٱلَّذِينَ يَسۡتَحِبُّونَ ٱلۡحَيَوٰةَ ٱلدُّنۡيَا عَلَى ٱلۡأٓخِرَةِ وَيَصُدُّونَ عَن سَبِيلِ ٱللَّهِ وَيَبۡغُونَهَا عِوَجًاۚ أُوْلَٰٓئِكَ فِي ضَلَٰلِۭ بَعِيدٍ
Qui prefereixen la vida d'aquí a l'altra i desvien a altres del camí d'Al·là desitjant que sigui tortuós, estan profundament extraviats
وَمَآ أَرۡسَلۡنَا مِن رَّسُولٍ إِلَّا بِلِسَانِ قَوۡمِهِۦ لِيُبَيِّنَ لَهُمۡۖ فَيُضِلُّ ٱللَّهُ مَن يَشَآءُ وَيَهۡدِي مَن يَشَآءُۚ وَهُوَ ٱلۡعَزِيزُ ٱلۡحَكِيمُ
No manem a cap Missatger que no parlés en la llengua del seu poble, perquè els expliqués amb claredat. Al·là extravia a qui Ell vol i dirigeix a qui Ell vol. Ell és el Poderós, el Savi
وَلَقَدۡ أَرۡسَلۡنَا مُوسَىٰ بِـَٔايَٰتِنَآ أَنۡ أَخۡرِجۡ قَوۡمَكَ مِنَ ٱلظُّلُمَٰتِ إِلَى ٱلنُّورِ وَذَكِّرۡهُم بِأَيَّىٰمِ ٱللَّهِۚ إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَأٓيَٰتٍ لِّكُلِّ صَبَّارٍ شَكُورٍ
Ja hem enviat a Moisés amb Els nostres signes: «Treu al teu poble de les tenebres a la llum i recorda'ls els Dies d'Al·là!» Certament, hi ha en això signes per a tot aquell que tingui molta paciència, molta gratitud
وَإِذۡ قَالَ مُوسَىٰ لِقَوۡمِهِ ٱذۡكُرُواْ نِعۡمَةَ ٱللَّهِ عَلَيۡكُمۡ إِذۡ أَنجَىٰكُم مِّنۡ ءَالِ فِرۡعَوۡنَ يَسُومُونَكُمۡ سُوٓءَ ٱلۡعَذَابِ وَيُذَبِّحُونَ أَبۡنَآءَكُمۡ وَيَسۡتَحۡيُونَ نِسَآءَكُمۡۚ وَفِي ذَٰلِكُم بَلَآءٌ مِّن رَّبِّكُمۡ عَظِيمٌ
I quan Moisés va dir al seu poble: «Recordeu la gràcia que Al·là us va dispensar quan us va salvar de les gents de Faraó, que us sotmetien a dur càstig, degollant als vostres fills i deixant amb vida a les vostres dones. Amb això us va provar el vostre Senyor durament»
وَإِذۡ تَأَذَّنَ رَبُّكُمۡ لَئِن شَكَرۡتُمۡ لَأَزِيدَنَّكُمۡۖ وَلَئِن كَفَرۡتُمۡ إِنَّ عَذَابِي لَشَدِيدٌ
I quan el vostre Senyor va anunciar: «Si sou agraïts, us donaré més. Però, si sou desagraïts,... Certament, El meu càstig és sever»
وَقَالَ مُوسَىٰٓ إِن تَكۡفُرُوٓاْ أَنتُمۡ وَمَن فِي ٱلۡأَرۡضِ جَمِيعًا فَإِنَّ ٱللَّهَ لَغَنِيٌّ حَمِيدٌ
Moisés va dir: «Si sou desagraïts, vosaltres i tots els que estan en la terra... Al·là Es basta a Si mateix, és digne de lloança»
أَلَمۡ يَأۡتِكُمۡ نَبَؤُاْ ٱلَّذِينَ مِن قَبۡلِكُمۡ قَوۡمِ نُوحٍ وَعَادٍ وَثَمُودَ وَٱلَّذِينَ مِنۢ بَعۡدِهِمۡ لَا يَعۡلَمُهُمۡ إِلَّا ٱللَّهُۚ جَآءَتۡهُمۡ رُسُلُهُم بِٱلۡبَيِّنَٰتِ فَرَدُّوٓاْ أَيۡدِيَهُمۡ فِيٓ أَفۡوَٰهِهِمۡ وَقَالُوٓاْ إِنَّا كَفَرۡنَا بِمَآ أُرۡسِلۡتُم بِهِۦ وَإِنَّا لَفِي شَكٍّ مِّمَّا تَدۡعُونَنَآ إِلَيۡهِ مُرِيبٍ
No us heu assabentat del que va passar a qui us van precedir: el poble de Noé, els Adites, els Tamudís, i els que els van succeir, que només Al·là coneix? Van venir a ells els seus Missatgers amb les proves clares, però van dur les mans a les seves boques i van dir: «No creiem en el vostre missatge i vam dubtar seriosament d'allò que ens convideu»
قَالَتۡ رُسُلُهُمۡ أَفِي ٱللَّهِ شَكٌّ فَاطِرِ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضِۖ يَدۡعُوكُمۡ لِيَغۡفِرَ لَكُم مِّن ذُنُوبِكُمۡ وَيُؤَخِّرَكُمۡ إِلَىٰٓ أَجَلٍ مُّسَمًّىۚ قَالُوٓاْ إِنۡ أَنتُمۡ إِلَّا بَشَرٌ مِّثۡلُنَا تُرِيدُونَ أَن تَصُدُّونَا عَمَّا كَانَ يَعۡبُدُ ءَابَآؤُنَا فَأۡتُونَا بِسُلۡطَٰنٍ مُّبِينٍ
Els seus Missatgers van dir «És possible dubtar d'Al·là, creador dels cels i de la terra? Ell us crida per a perdonar-vos els vostres pecats i remetre-us a un termini fix». Van dir: «No sou més que uns mortals com nosaltres. Voleu apartar-nos dels déus a qui els nostres avantpassats servien. Aporteu-nos, doncs, una autoritat evident!»
قَالَتۡ لَهُمۡ رُسُلُهُمۡ إِن نَّحۡنُ إِلَّا بَشَرٌ مِّثۡلُكُمۡ وَلَٰكِنَّ ٱللَّهَ يَمُنُّ عَلَىٰ مَن يَشَآءُ مِنۡ عِبَادِهِۦۖ وَمَا كَانَ لَنَآ أَن نَّأۡتِيَكُم بِسُلۡطَٰنٍ إِلَّا بِإِذۡنِ ٱللَّهِۚ وَعَلَى ٱللَّهِ فَلۡيَتَوَكَّلِ ٱلۡمُؤۡمِنُونَ
Els seves Missatgers els van dir: «No som més que uns mortals com vosaltres, però Al·là agracia a qui Ell vol dels seus serfs. I nosaltres no podem aportar-vos una autoritat sinó amb permís d'Al·là. Que els creients confiïn en Al·là!»
وَمَا لَنَآ أَلَّا نَتَوَكَّلَ عَلَى ٱللَّهِ وَقَدۡ هَدَىٰنَا سُبُلَنَاۚ وَلَنَصۡبِرَنَّ عَلَىٰ مَآ ءَاذَيۡتُمُونَاۚ وَعَلَى ٱللَّهِ فَلۡيَتَوَكَّلِ ٱلۡمُتَوَكِّلُونَ
Com no anem a posar nosaltres la nostra confiança en Al·là, si ens ha dirigit en els nostres camins? Tindrem, certament, paciència, a pesar del molt que ens molesteu. Que els que confien, confiïn en Al·là
وَقَالَ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ لِرُسُلِهِمۡ لَنُخۡرِجَنَّكُم مِّنۡ أَرۡضِنَآ أَوۡ لَتَعُودُنَّ فِي مِلَّتِنَاۖ فَأَوۡحَىٰٓ إِلَيۡهِمۡ رَبُّهُمۡ لَنُهۡلِكَنَّ ٱلظَّٰلِمِينَ
Els infidels van dir al seus Missatgers: «Hem d'expulsar- vos del nostre territori, tret que torneu a la nostra religió!» El seu Senyor els va inspirar: «Hem de fer perir als impius
وَلَنُسۡكِنَنَّكُمُ ٱلۡأَرۡضَ مِنۢ بَعۡدِهِمۡۚ ذَٰلِكَ لِمَنۡ خَافَ مَقَامِي وَخَافَ وَعِيدِ
i hem d'instal·lar-vos, després d'ells, en la terra! Això és per a qui temi La meva condició i temi La meva amenaça»
وَٱسۡتَفۡتَحُواْ وَخَابَ كُلُّ جَبَّارٍ عَنِيدٍ
Van demanar auxili i tot tirà desviat va sofrir una decepció
مِّن وَرَآئِهِۦ جَهَنَّمُ وَيُسۡقَىٰ مِن مَّآءٍ صَدِيدٍ
Li espera la Jahenam i se li donarà a beure una barreja de pus i sang
يَتَجَرَّعُهُۥ وَلَا يَكَادُ يُسِيغُهُۥ وَيَأۡتِيهِ ٱلۡمَوۡتُ مِن كُلِّ مَكَانٍ وَمَا هُوَ بِمَيِّتٍۖ وَمِن وَرَآئِهِۦ عَذَابٌ غَلِيظٌ
a glops, que tot just podrà passar. La mort vindrà a ell pertot arreu, sense que arribi a morir. Li espera un dur càstig
مَّثَلُ ٱلَّذِينَ كَفَرُواْ بِرَبِّهِمۡۖ أَعۡمَٰلُهُمۡ كَرَمَادٍ ٱشۡتَدَّتۡ بِهِ ٱلرِّيحُ فِي يَوۡمٍ عَاصِفٍۖ لَّا يَقۡدِرُونَ مِمَّا كَسَبُواْ عَلَىٰ شَيۡءٍۚ ذَٰلِكَ هُوَ ٱلضَّلَٰلُ ٱلۡبَعِيدُ
Les obres de qui no creuen en el seu Senyor són com cendres assotades pel vent en un dia de tempesta. No poden esperar gens pel que han merescut. Aquest és la profunda pèrdua
أَلَمۡ تَرَ أَنَّ ٱللَّهَ خَلَقَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ بِٱلۡحَقِّۚ إِن يَشَأۡ يُذۡهِبۡكُمۡ وَيَأۡتِ بِخَلۡقٍ جَدِيدٍ
No has vist que Al·là ha creat amb una fi els cels i la terra? Si Ell volgués, us faria desaparèixer i us substituiria per creatures noves
وَبَرَزُواْ لِلَّهِ جَمِيعًا فَقَالَ ٱلضُّعَفَٰٓؤُاْ لِلَّذِينَ ٱسۡتَكۡبَرُوٓاْ إِنَّا كُنَّا لَكُمۡ تَبَعًا فَهَلۡ أَنتُم مُّغۡنُونَ عَنَّا مِنۡ عَذَابِ ٱللَّهِ مِن شَيۡءٍۚ قَالُواْ لَوۡ هَدَىٰنَا ٱللَّهُ لَهَدَيۡنَٰكُمۡۖ سَوَآءٌ عَلَيۡنَآ أَجَزِعۡنَآ أَمۡ صَبَرۡنَا مَا لَنَا مِن مَّحِيصٍ
Tots compareixeran davant Al·là. Els febles diran llavors als altius: «Nosaltres us seguíem. No podríeu ara servir-nos d'alguna cosa contra el càstig d'Al·là?» Diran: «Si Al·là ens hagués dirigit, us hauríem dirigit. Dóna igual que ens impacientem o que tinguem paciència: no tenim escapi...»
وَقَالَ ٱلشَّيۡطَٰنُ لَمَّا قُضِيَ ٱلۡأَمۡرُ إِنَّ ٱللَّهَ وَعَدَكُمۡ وَعۡدَ ٱلۡحَقِّ وَوَعَدتُّكُمۡ فَأَخۡلَفۡتُكُمۡۖ وَمَا كَانَ لِيَ عَلَيۡكُم مِّن سُلۡطَٰنٍ إِلَّآ أَن دَعَوۡتُكُمۡ فَٱسۡتَجَبۡتُمۡ لِيۖ فَلَا تَلُومُونِي وَلُومُوٓاْ أَنفُسَكُمۖ مَّآ أَنَا۠ بِمُصۡرِخِكُمۡ وَمَآ أَنتُم بِمُصۡرِخِيَّ إِنِّي كَفَرۡتُ بِمَآ أَشۡرَكۡتُمُونِ مِن قَبۡلُۗ إِنَّ ٱلظَّٰلِمِينَ لَهُمۡ عَذَابٌ أَلِيمٌ
El Dimoni dirà quan es decideixi la cosa: «Al·là us va fer una promesa de debò, però jo us vaig fer una que no he complert. No tenia més poder sobre vosaltres que per a cridar- vos i em vau escoltar. No em censureu, doncs, a mi, sinó censureu-vos a vosaltres mateixos! Ni jo puc socórrer-vos, ni vosaltres podeu socórrer-me. Nego que m'hàgiu associat abans a Al·là». Els impius tindran un càstig dolorós
وَأُدۡخِلَ ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ وَعَمِلُواْ ٱلصَّٰلِحَٰتِ جَنَّٰتٍ تَجۡرِي مِن تَحۡتِهَا ٱلۡأَنۡهَٰرُ خَٰلِدِينَ فِيهَا بِإِذۡنِ رَبِّهِمۡۖ تَحِيَّتُهُمۡ فِيهَا سَلَٰمٌ
mentre que a qui hagin cregut i obrat el bé se'ls introduirà en jardins pels baixos dels quals fluïxen rierols i en els quals estaran, amb permís del seu Senyor, eternament. Com salutació escoltaran: «Pau!»
أَلَمۡ تَرَ كَيۡفَ ضَرَبَ ٱللَّهُ مَثَلًا كَلِمَةً طَيِّبَةً كَشَجَرَةٍ طَيِّبَةٍ أَصۡلُهَا ثَابِتٌ وَفَرۡعُهَا فِي ٱلسَّمَآءِ
No has vist com ha proposat Al·là com símil una bona paraula, semblant a un arbre bo, d'arrel ferma i copa que s'eleva en l'aire
تُؤۡتِيٓ أُكُلَهَا كُلَّ حِينِۭ بِإِذۡنِ رَبِّهَاۗ وَيَضۡرِبُ ٱللَّهُ ٱلۡأَمۡثَالَ لِلنَّاسِ لَعَلَّهُمۡ يَتَذَكَّرُونَ
que dóna fruit en tota estació, amb permís del seu Senyor? Al·là proposa símils als homes. Potser, així. es deixin amonestar
وَمَثَلُ كَلِمَةٍ خَبِيثَةٍ كَشَجَرَةٍ خَبِيثَةٍ ٱجۡتُثَّتۡ مِن فَوۡقِ ٱلۡأَرۡضِ مَا لَهَا مِن قَرَارٍ
Una dolenta paraula és, al contrari, semblant a un arbre dolent arrencat del sòl: li falta fermesa
يُثَبِّتُ ٱللَّهُ ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ بِٱلۡقَوۡلِ ٱلثَّابِتِ فِي ٱلۡحَيَوٰةِ ٱلدُّنۡيَا وَفِي ٱلۡأٓخِرَةِۖ وَيُضِلُّ ٱللَّهُ ٱلظَّٰلِمِينَۚ وَيَفۡعَلُ ٱللَّهُ مَا يَشَآءُ
Al·là confirma amb paraula ferma a qui creuen, en la vida d'aquí i en la l´altra. Però Al·là extravia als ímpius. Al·là fa el que vol
أَلَمۡ تَرَ إِلَى ٱلَّذِينَ بَدَّلُواْ نِعۡمَتَ ٱللَّهِ كُفۡرًا وَأَحَلُّواْ قَوۡمَهُمۡ دَارَ ٱلۡبَوَارِ
No has vist a qui canvien la gràcia d'Al·là per la incredulitat i allotgen al seu poble en l'estatge de perdició
جَهَنَّمَ يَصۡلَوۡنَهَاۖ وَبِئۡسَ ٱلۡقَرَارُ
En la Jahenam, en la qual cremaran. Quin roín domicili
وَجَعَلُواْ لِلَّهِ أَندَادًا لِّيُضِلُّواْ عَن سَبِيلِهِۦۗ قُلۡ تَمَتَّعُواْ فَإِنَّ مَصِيرَكُمۡ إِلَى ٱلنَّارِ
Van atribuir iguals a Al·là per a extraviar a uns altres del seu camí. Digues: «Gaudiu breument! Esteu destinats al Foc!»
قُل لِّعِبَادِيَ ٱلَّذِينَ ءَامَنُواْ يُقِيمُواْ ٱلصَّلَوٰةَ وَيُنفِقُواْ مِمَّا رَزَقۡنَٰهُمۡ سِرًّا وَعَلَانِيَةً مِّن قَبۡلِ أَن يَأۡتِيَ يَوۡمٌ لَّا بَيۡعٌ فِيهِ وَلَا خِلَٰلٌ
Digues als meus servidors creients que facin la azalá i que donin almoina, en secret o en públic, del que els hem proveït, abans que venga dia que ja no hagi comerç ni amistat
ٱللَّهُ ٱلَّذِي خَلَقَ ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ وَأَنزَلَ مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءً فَأَخۡرَجَ بِهِۦ مِنَ ٱلثَّمَرَٰتِ رِزۡقًا لَّكُمۡۖ وَسَخَّرَ لَكُمُ ٱلۡفُلۡكَ لِتَجۡرِيَ فِي ٱلۡبَحۡرِ بِأَمۡرِهِۦۖ وَسَخَّرَ لَكُمُ ٱلۡأَنۡهَٰرَ
Al·là és Qui ha creat els cels i la terra i ha fet baixar aigua del cel, mitjançant la qual ha tret fruits per a sostindre-vos. Ha subjectat al vostre servei les naus perquè, pel Seu ordre, solquin el mar. Ha subjectat al vostre servei els rius
وَسَخَّرَ لَكُمُ ٱلشَّمۡسَ وَٱلۡقَمَرَ دَآئِبَيۡنِۖ وَسَخَّرَ لَكُمُ ٱلَّيۡلَ وَٱلنَّهَارَ
Ha subjectat al vostre servei el sol i la lluna, que segueixen el seu curs. Ha subjectat al vostre servei la nit i el dia
وَءَاتَىٰكُم مِّن كُلِّ مَا سَأَلۡتُمُوهُۚ وَإِن تَعُدُّواْ نِعۡمَتَ ٱللَّهِ لَا تُحۡصُوهَآۗ إِنَّ ٱلۡإِنسَٰنَ لَظَلُومٌ كَفَّارٌ
Us ha donat de tot el que Li heu demanat. Si us poséssiu a contar la gràcia d'Al·là, no podríeu enumerar-la. L'home és, certament, molt impiu, molt desagraït
وَإِذۡ قَالَ إِبۡرَٰهِيمُ رَبِّ ٱجۡعَلۡ هَٰذَا ٱلۡبَلَدَ ءَامِنًا وَٱجۡنُبۡنِي وَبَنِيَّ أَن نَّعۡبُدَ ٱلۡأَصۡنَامَ
I quan Abraham va dir: «Senyor! Que estigui segura aquesta ciutat! I evita que jo i els meus fills servim als ídols
رَبِّ إِنَّهُنَّ أَضۡلَلۡنَ كَثِيرًا مِّنَ ٱلنَّاسِۖ فَمَن تَبِعَنِي فَإِنَّهُۥ مِنِّيۖ وَمَنۡ عَصَانِي فَإِنَّكَ غَفُورٌ رَّحِيمٌ
Senyor! Han extraviat a molts homes! Qui em segueixi serà dels meus. Però qui em desobeeixi... Tu ets indulgent, misericordiós
رَّبَّنَآ إِنِّيٓ أَسۡكَنتُ مِن ذُرِّيَّتِي بِوَادٍ غَيۡرِ ذِي زَرۡعٍ عِندَ بَيۡتِكَ ٱلۡمُحَرَّمِ رَبَّنَا لِيُقِيمُواْ ٱلصَّلَوٰةَ فَٱجۡعَلۡ أَفۡـِٔدَةً مِّنَ ٱلنَّاسِ تَهۡوِيٓ إِلَيۡهِمۡ وَٱرۡزُقۡهُم مِّنَ ٱلثَّمَرَٰتِ لَعَلَّهُمۡ يَشۡكُرُونَ
Senyor! He establert a part de la meva descendència en una vall sense conrear, al costat de la teva Casa Sagrada, Senyor!, perquè facin la azalá. Fes que els cors d'alguns homes siguin afectuosos amb ells! Proveeix-los de fruits! Potser, així, siguin agraïts
رَبَّنَآ إِنَّكَ تَعۡلَمُ مَا نُخۡفِي وَمَا نُعۡلِنُۗ وَمَا يَخۡفَىٰ عَلَى ٱللَّهِ مِن شَيۡءٍ فِي ٱلۡأَرۡضِ وَلَا فِي ٱلسَّمَآءِ
Senyor! Tu saps bé el que ocultem i el que manifestem. No hi ha gens, en la terra com en el cel, que s'amagui a Al·là
ٱلۡحَمۡدُ لِلَّهِ ٱلَّذِي وَهَبَ لِي عَلَى ٱلۡكِبَرِ إِسۡمَٰعِيلَ وَإِسۡحَٰقَۚ إِنَّ رَبِّي لَسَمِيعُ ٱلدُّعَآءِ
Lloat sigui Al·là, Que, a pesar de la meva vellesa, m'ha regalat a Ismael i Isaac! El meu Senyor escolta, certament, a qui Li invoca
رَبِّ ٱجۡعَلۡنِي مُقِيمَ ٱلصَّلَوٰةِ وَمِن ذُرِّيَّتِيۚ رَبَّنَا وَتَقَبَّلۡ دُعَآءِ
Senyor! Feix que faci la azalá, i també la meva descendència, Senyor, i accepta la meva invocació
رَبَّنَا ٱغۡفِرۡ لِي وَلِوَٰلِدَيَّ وَلِلۡمُؤۡمِنِينَ يَوۡمَ يَقُومُ ٱلۡحِسَابُ
Senyor! Perdona'ns, a mi, als meus pares i als creients el dia que s'ajustin comptes»
وَلَا تَحۡسَبَنَّ ٱللَّهَ غَٰفِلًا عَمَّا يَعۡمَلُ ٱلظَّٰلِمُونَۚ إِنَّمَا يُؤَخِّرُهُمۡ لِيَوۡمٍ تَشۡخَصُ فِيهِ ٱلۡأَبۡصَٰرُ
No crees que Al·là es despreocupa del que fan els impius. Els remet solament a un dia que miraran amb els ulls desorbitats
مُهۡطِعِينَ مُقۡنِعِي رُءُوسِهِمۡ لَا يَرۡتَدُّ إِلَيۡهِمۡ طَرۡفُهُمۡۖ وَأَفۡـِٔدَتُهُمۡ هَوَآءٌ
corrent amb el coll estès, alçada el cap, clavada la mirada, el cor buit
وَأَنذِرِ ٱلنَّاسَ يَوۡمَ يَأۡتِيهِمُ ٱلۡعَذَابُ فَيَقُولُ ٱلَّذِينَ ظَلَمُواْ رَبَّنَآ أَخِّرۡنَآ إِلَىٰٓ أَجَلٍ قَرِيبٍ نُّجِبۡ دَعۡوَتَكَ وَنَتَّبِعِ ٱلرُّسُلَۗ أَوَلَمۡ تَكُونُوٓاْ أَقۡسَمۡتُم مِّن قَبۡلُ مَا لَكُم مِّن زَوَالٍ
Preveuen als homes contra el dia que tindrà lloc el Càstig! Llavors, diran els impius: «Senyor! Remet-nos a un termini pròxim perquè responguem al teu crida i seguim als Missatgers!» «No vau jurar en altra ocasió que no coneixeríeu l'ocàs de la vida
وَسَكَنتُمۡ فِي مَسَٰكِنِ ٱلَّذِينَ ظَلَمُوٓاْ أَنفُسَهُمۡ وَتَبَيَّنَ لَكُمۡ كَيۡفَ فَعَلۡنَا بِهِمۡ وَضَرَبۡنَا لَكُمُ ٱلۡأَمۡثَالَ
Vau habitar els mateixos habitatges que van habitar qui van ser injusts con si mateixos i se us va mostrar clarament com vam fer amb ells. Us vam donar exemples...»
وَقَدۡ مَكَرُواْ مَكۡرَهُمۡ وَعِندَ ٱللَّهِ مَكۡرُهُمۡ وَإِن كَانَ مَكۡرُهُمۡ لِتَزُولَ مِنۡهُ ٱلۡجِبَالُ
Urdieron intrigues, però Al·là les coneixia, i això que eren intrigues com per a traslladar muntanyes
فَلَا تَحۡسَبَنَّ ٱللَّهَ مُخۡلِفَ وَعۡدِهِۦ رُسُلَهُۥٓۚ إِنَّ ٱللَّهَ عَزِيزٌ ذُو ٱنتِقَامٍ
No crees que Al·là vagi a faltar a la promesa feta als seves Missatgers - Al·là és Poderós, Venjador
يَوۡمَ تُبَدَّلُ ٱلۡأَرۡضُ غَيۡرَ ٱلۡأَرۡضِ وَٱلسَّمَٰوَٰتُۖ وَبَرَزُواْ لِلَّهِ ٱلۡوَٰحِدِ ٱلۡقَهَّارِ
el dia que la terra sigui substituïda per altra terra i els cels per altres cels, que compareguin davant Al·là, l'U, l'Invicte
وَتَرَى ٱلۡمُجۡرِمِينَ يَوۡمَئِذٍ مُّقَرَّنِينَ فِي ٱلۡأَصۡفَادِ
Aquest dia veuràs als culpables encadenats junts
سَرَابِيلُهُم مِّن قَطِرَانٍ وَتَغۡشَىٰ وُجُوهَهُمُ ٱلنَّارُ
els seus induments fets de quitrà, coberts de foc els seus rostres
لِيَجۡزِيَ ٱللَّهُ كُلَّ نَفۡسٍ مَّا كَسَبَتۡۚ إِنَّ ٱللَّهَ سَرِيعُ ٱلۡحِسَابِ
Al·là retribuirà així a cadascun segons els seus mèrits. Al·là és ràpid a ajustar comptes
هَٰذَا بَلَٰغٌ لِّلنَّاسِ وَلِيُنذَرُواْ بِهِۦ وَلِيَعۡلَمُوٓاْ أَنَّمَا هُوَ إِلَٰهٌ وَٰحِدٌ وَلِيَذَّكَّرَ أُوْلُواْ ٱلۡأَلۡبَٰبِ
Aquest és un comunicat dirigit als homes perquè, per ell, siguin advertits, perquè sàpiguen que Ell és un Déu U i perquè els dotats d'intel·lecte es deixin amonestar
Translation: Youssef Lyoussi.