Surah 50 · 45 verses · Youssef Lyoussi
Surah Qaf in Catalan
بِسۡمِ ٱللَّهِ ٱلرَّحۡمَٰنِ ٱلرَّحِيمِ
بَلۡ عَجِبُوٓاْ أَن جَآءَهُم مُّنذِرٌ مِّنۡهُمۡ فَقَالَ ٱلۡكَٰفِرُونَ هَٰذَا شَيۡءٌ عَجِيبٌ
Però se sorprenen que un sortit d'ells hagi vingut a advertir- los. I diuen els infidels: «Això és quelcom sorprenent
أَءِذَا مِتۡنَا وَكُنَّا تُرَابًاۖ ذَٰلِكَ رَجۡعُۢ بَعِيدٌ
És que quan morim i siguem terra...? És tornar des de lluny...»
قَدۡ عَلِمۡنَا مَا تَنقُصُ ٱلۡأَرۡضُ مِنۡهُمۡۖ وَعِندَنَا كِتَٰبٌ حَفِيظُۢ
Ja sabem què és el que d'ells consumeix la terra. Tenim una Escriptura que conserva
بَلۡ كَذَّبُواْ بِٱلۡحَقِّ لَمَّا جَآءَهُمۡ فَهُمۡ فِيٓ أَمۡرٍ مَّرِيجٍ
Però han desmentit la Veritat quan ha vingut a ells i es troben en un estat de confusió
أَفَلَمۡ يَنظُرُوٓاْ إِلَى ٱلسَّمَآءِ فَوۡقَهُمۡ كَيۡفَ بَنَيۡنَٰهَا وَزَيَّنَّٰهَا وَمَا لَهَا مِن فُرُوجٍ
No veuen el cel que tenen damunt, com ho hem edificat i engalanat i no s'ha esquerdat
وَٱلۡأَرۡضَ مَدَدۡنَٰهَا وَأَلۡقَيۡنَا فِيهَا رَوَٰسِيَ وَأَنۢبَتۡنَا فِيهَا مِن كُلِّ زَوۡجِۭ بَهِيجٍ
Hem estès la terra, col·locat en ella fermes muntanyes i fet créixer en ella tota espècie primorosa
تَبۡصِرَةً وَذِكۡرَىٰ لِكُلِّ عَبۡدٍ مُّنِيبٍ
com il·lustració i amonestació per a tot serf penedit
وَنَزَّلۡنَا مِنَ ٱلسَّمَآءِ مَآءً مُّبَٰرَكًا فَأَنۢبَتۡنَا بِهِۦ جَنَّٰتٍ وَحَبَّ ٱلۡحَصِيدِ
Hem fet baixar del cel aigua beneïda, mitjançant la qual fem que creixin jardins i el gra de la collita
رِّزۡقًا لِّلۡعِبَادِۖ وَأَحۡيَيۡنَا بِهِۦ بَلۡدَةً مَّيۡتًاۚ كَذَٰلِكَ ٱلۡخُرُوجُ
a sostenimemt pel serfs. I, gràcies a ella, retornem la vida a un país mort. Així serà la Resurrecció
كَذَّبَتۡ قَبۡلَهُمۡ قَوۡمُ نُوحٍ وَأَصۡحَٰبُ ٱلرَّسِّ وَثَمُودُ
Abans d'això, ja havien desmentit el poble de Noé, els habitants de Ar-Ras, Els Tamudís
وَأَصۡحَٰبُ ٱلۡأَيۡكَةِ وَقَوۡمُ تُبَّعٍۚ كُلٌّ كَذَّبَ ٱلرُّسُلَ فَحَقَّ وَعِيدِ
els habitants del Bosc Espés i el Poble de Tubba. Tots ells van desmentir als Missatgers. I es va complir La meva amenaça
أَفَعَيِينَا بِٱلۡخَلۡقِ ٱلۡأَوَّلِۚ بَلۡ هُمۡ فِي لَبۡسٍ مِّنۡ خَلۡقٍ جَدِيدٍ
És que Ens va cansar la primera creació? Doncs ells dubten d'una nova creació
وَلَقَدۡ خَلَقۡنَا ٱلۡإِنسَٰنَ وَنَعۡلَمُ مَا تُوَسۡوِسُ بِهِۦ نَفۡسُهُۥۖ وَنَحۡنُ أَقۡرَبُ إِلَيۡهِ مِنۡ حَبۡلِ ٱلۡوَرِيدِ
Sí, hem creat a l'home. Sabem el que la seva ment li suggereix. Estem més prop d'ell que la seva mateixa vena yugular
إِذۡ يَتَلَقَّى ٱلۡمُتَلَقِّيَانِ عَنِ ٱلۡيَمِينِ وَعَنِ ٱلشِّمَالِ قَعِيدٌ
Quan els dos encarregats de recollir recullin, asseguts l'u a la dreta i l'altre a l'esquerra
مَّا يَلۡفِظُ مِن قَوۡلٍ إِلَّا لَدَيۡهِ رَقِيبٌ عَتِيدٌ
no pronunciarà cap paraula que no tingui sempre al seu costat a un observador preparat
وَجَآءَتۡ سَكۡرَةُ ٱلۡمَوۡتِ بِٱلۡحَقِّۖ ذَٰلِكَ مَا كُنتَ مِنۡهُ تَحِيدُ
L'agonia del moribund portarà la Veritat: «Aquí tens el que defugies!»
وَنُفِخَ فِي ٱلصُّورِۚ ذَٰلِكَ يَوۡمُ ٱلۡوَعِيدِ
Es tocarà la trompeta. Aquest és el dia de l'Amenaça
وَجَآءَتۡ كُلُّ نَفۡسٍ مَّعَهَا سَآئِقٌ وَشَهِيدٌ
Cadascun vindrà acompanyat d'un conductor i d'un testimoni
لَّقَدۡ كُنتَ فِي غَفۡلَةٍ مِّنۡ هَٰذَا فَكَشَفۡنَا عَنكَ غِطَآءَكَ فَبَصَرُكَ ٱلۡيَوۡمَ حَدِيدٌ
«Aquestes coses et portaven sense cura. T'hem llevat el vel i, avui, la teva vista és penetrant»
وَقَالَ قَرِينُهُۥ هَٰذَا مَا لَدَيَّ عَتِيدٌ
El seu company dirà: «Això és el que tinc preparat»
أَلۡقِيَا فِي جَهَنَّمَ كُلَّ كَفَّارٍ عَنِيدٍ
«Llanceu a la Jahenam a tot infidel pertinaç, desviat
ٱلَّذِي جَعَلَ مَعَ ٱللَّهِ إِلَٰهًا ءَاخَرَ فَأَلۡقِيَاهُ فِي ٱلۡعَذَابِ ٱلشَّدِيدِ
que posava, juntament amb Al·là, a altre déu! Llanceu-lo al càstig sever!»
قَالَ قَرِينُهُۥ رَبَّنَا مَآ أَطۡغَيۡتُهُۥ وَلَٰكِن كَانَ فِي ضَلَٰلِۭ بَعِيدٍ
El seu company dirà: «Senyor! No sóc jo qui li va fer rebel·lar-se, sinó que ell estava ja profundament extraviat»
قَالَ لَا تَخۡتَصِمُواْ لَدَيَّ وَقَدۡ قَدَّمۡتُ إِلَيۡكُم بِٱلۡوَعِيدِ
Dirà: «No discutiu davant meu! Ja us vaig amenaçar a compte
مَا يُبَدَّلُ ٱلۡقَوۡلُ لَدَيَّ وَمَآ أَنَا۠ بِظَلَّٰمٍ لِّلۡعَبِيدِ
La meva sentència és immutable. Jo no sóc injust amb Els meus serfs»
يَوۡمَ نَقُولُ لِجَهَنَّمَ هَلِ ٱمۡتَلَأۡتِ وَتَقُولُ هَلۡ مِن مَّزِيدٍ
El dia que diguem a la Jahenam: «Estàs ja plena?», ella dirà: «Encara hi ha més?»
وَأُزۡلِفَتِ ٱلۡجَنَّةُ لِلۡمُتَّقِينَ غَيۡرَ بَعِيدٍ
I el Paradís serà acostat a qui hagin temut a Al·là, bé prop
هَٰذَا مَا تُوعَدُونَ لِكُلِّ أَوَّابٍ حَفِيظٍ
«Això és el que se us havia promès, a tot home sincerament penedit, observador
مَّنۡ خَشِيَ ٱلرَّحۡمَٰنَ بِٱلۡغَيۡبِ وَجَآءَ بِقَلۡبٍ مُّنِيبٍ
temorós,en secret, del Compassiu i ve amb cor contrit
ٱدۡخُلُوهَا بِسَلَٰمٍۖ ذَٰلِكَ يَوۡمُ ٱلۡخُلُودِ
Entreu en ell en pau! Aquest és el dia de l'Eternitat!»
لَهُم مَّا يَشَآءُونَ فِيهَا وَلَدَيۡنَا مَزِيدٌ
Tindran allí quant desitgin i encara disposarem de més
وَكَمۡ أَهۡلَكۡنَا قَبۡلَهُم مِّن قَرۡنٍ هُمۡ أَشَدُّ مِنۡهُم بَطۡشًا فَنَقَّبُواْ فِي ٱلۡبِلَٰدِ هَلۡ مِن مَّحِيصٍ
A quantes generacions hem fet abans perir, més temibles que ells i que van recórrer el país a la recerca d'escapi
إِنَّ فِي ذَٰلِكَ لَذِكۡرَىٰ لِمَن كَانَ لَهُۥ قَلۡبٌ أَوۡ أَلۡقَى ٱلسَّمۡعَ وَهُوَ شَهِيدٌ
Hi ha en això, sí, una amonestació per a qui té enteniment, per a qui agusa l'oïda i és testimoni
وَلَقَدۡ خَلَقۡنَا ٱلسَّمَٰوَٰتِ وَٱلۡأَرۡضَ وَمَا بَيۡنَهُمَا فِي سِتَّةِ أَيَّامٍ وَمَا مَسَّنَا مِن لُّغُوبٍ
Creem els cels, la terra i el que entre ells està en sis dies, sense sofrir cansament
فَٱصۡبِرۡ عَلَىٰ مَا يَقُولُونَ وَسَبِّحۡ بِحَمۡدِ رَبِّكَ قَبۡلَ طُلُوعِ ٱلشَّمۡسِ وَقَبۡلَ ٱلۡغُرُوبِ
Tingues paciència, doncs, amb el que diuen i celebra les lloances del teu Senyor abans de la sortida del sol i de la seva posada
وَمِنَ ٱلَّيۡلِ فَسَبِّحۡهُ وَأَدۡبَٰرَ ٱلسُّجُودِ
Glorifica-li durant la nit i després de la azalá
وَٱسۡتَمِعۡ يَوۡمَ يُنَادِ ٱلۡمُنَادِ مِن مَّكَانٍ قَرِيبٍ
Estigues atent al dia que el pregoner cridi de prop
يَوۡمَ يَسۡمَعُونَ ٱلصَّيۡحَةَ بِٱلۡحَقِّۚ ذَٰلِكَ يَوۡمُ ٱلۡخُرُوجِ
al dia que s'escolti, de debò, el Crit! Aquest serà el dia de la Resurrecció
إِنَّا نَحۡنُ نُحۡيِۦ وَنُمِيتُ وَإِلَيۡنَا ٱلۡمَصِيرُ
Som Nosaltres Qui donem la vida i donem la mort. Som Nosaltres la fi de tot
يَوۡمَ تَشَقَّقُ ٱلۡأَرۡضُ عَنۡهُمۡ سِرَاعًاۚ ذَٰلِكَ حَشۡرٌ عَلَيۡنَا يَسِيرٌ
El dia que la terra s'obri acomiadant-los, ràpids..., Aquesta és una reunió fàcil per a Nosaltres
نَّحۡنُ أَعۡلَمُ بِمَا يَقُولُونَۖ وَمَآ أَنتَ عَلَيۡهِم بِجَبَّارٍۖ فَذَكِّرۡ بِٱلۡقُرۡءَانِ مَن يَخَافُ وَعِيدِ
Sabem bé el que diuen... No has de tu forçar-los! Amonesta, més aviat, per l'Alcorà a qui temi La meva amenaça
Translation: Youssef Lyoussi.